Crèsias

Crèsias

Is crèsias prus abitadas de sa bidda funt cuatru: ant tentu aciuntas e arrangiaduras in meda sègulus e po cussu funt prenas de elementus de arti de medas tempus.

 

Crèsia de s’arretori
Sa Crèsia de s’arretori est in bia ‘e 11 de friaxu e est po Santu Sparau, antiga de sa peraa de su Sescentus. Dd’iant pesada in su pròpiu logu chi iant agatu is arrestus de Speratus su màrtiri.
S’agàtant duus contus po sa vida de Speratus su màrtiri.
Su prus crètiu est ca fessit unu scillitano, bociu in Africa su 17 de trèulas in su 180 d.C. Is arrestus fiant arribaus innoi a su cumentzu de Cincuxentus, po no ddus agatai is Vàndalus.
Un’atru contu, chi perou no tenit provas siguras, nàrat ca fiat unu màrtiri sardu chi ddi narant Sperate, nàsciu in custa bidda e totu. Po su connotu de su pòpulu fiat unu capitanu de s’armada imperiali de Diocretzianu , chi custu batallàt po difendi su paganèsimu e trumentàt de manera tostada meda is cristianus. Po cussu, candu Sperate si fiat fatu cristianu, dd’iant impresonau, trotoxorau de manera mala meda e a s’acabu dd’iant segau sa conca.

Su 2 de mayu de su 1616 s’arciobispu Esquivel iat torrau a bogai is arrestus e di aici iant incumentzau a pesai sa crèsia.
Tenit unu schema chi in Sardìnnia s’agàtat meda, una navata sceti cun duas capeddas po dònnia ladu e su pamentu de màrmuri.
In foras ddoi est sa turri de sa campana arta meda, a tràgiu aragonesu chi su cùcuru dd’ant cambiau in su Noixentus boghendindi sa cùpula chi portàt.
Su pròpiu, is campanas de su Sescentus ddas ant fùndias e torradas a fai noas.
Sa navada a su cumentzu teniat una bòvida de linna e arcus a tràgiu gòtigu-aragonesu ma imoi est de cimentu. Is bòvidas de sa crèsia tenint artàrias diferentis, sa prus arta maggiore quella della navata centrale, più bassa queest sa de navada, prus bàscia sa de su presbìteriu e prus bàscia ancoras sa de is capeddas.

A su cumentzu de s’Otuxentus ant arrangiau su presbìteriu, cun s’artari mannu e sa balaustra de màrmuri de medas coloris. Acanta a s’artari una scala càlat a sa tumba de su Santu.
In sa navada, sa primu capedda a manu dereta est po Santa Prisca, chi is arrestus ddus iant agataus imparis a is de Santu Sparau. Toteduus duncas funt is santus amparadoris de sa bidda. Sa capedda tenit sa bòvida e ddoi est unu medallioni de sa Santa in su paliotu de màrmuri.
La segundu capedda a manu dereta est po sa Brìxini de s’Arrosàriu, tenit sa bòvida a cruxiera e dda sèrrat un’arcu a tundu acutzu.
A manu manca, intamis, sa primu capedda dd’ant intitulada a su Coru Sagru ma in su passau fiat po Santu Sparau e agoa po Santu Frantziscu. Difatis una màgini de Santu Sparau in bàsciu-artu (bassorilievo) s’agàtat ancoras in su paliotu de s’artari de màrmuri e una pintura de Santu Frantziscu s’agàtat ancoras in sa bòvida.
Sa segundu capedda a manu manca est po su Cruxifissu Santu, tenit una bòvida a cruxiera cun d-una gema a centru.
In sa crèsia ddoi est unu batiàriu antigu bellu meda cun bàscius-artus de su batiari de Gesus cun acentru Giuanni Batista e unu lioni in dònnia ladu, sìmbulu de sa fortza de su Vangèliu.

 

Crèsia de Santu ‘Anni
Sa crèsia arromàniga de Santu ‘Anni Batista, oindi’ est arrangiada beni totu e fiat sa crèsia antiga de s’arretori chi s’agàtat in is dogumentus de s’Arcivu de s’Arciobispu giai de su 1589.

Est in bia ‘e Santu ‘Anni, giai a làcana de is domus e est pitichedda.
Su cambiamentu chi at tentu chi si bit de prus est de su tempus aragonesu ma comuncas pòrta atrus tràgius puru.
Sa crèsia est un’aposentu sceti, simpli e ecisosu. Sa crabetura est de linna e su presbìteriu est una capedda aragonesa cun sa bòvida a steddu. A manu manca, passendi un’arcu, intraus in sùnigu capedda de ladu, afrorigiada cumenti su presbìteriu. In is cabiteddus de toteduas, difatis, s’agàtant is màginis simbòlicas de is cuatru evangelistas cumenti funt in s’Apocalissi de Santu ‘Anni: Mateu est un’àngiulu, Luca unu boi a alas, Giuanni un’àchili e Marcu unu lioni a alas.
Sa crèsia de Santu ‘Anni, cumenti faiant in s’antigu, dd’ant imperada fintzas po interrai, a intrus e in sa terra a ingìriu in foras. In su 1892, mancai giai no interressint inguni prus, iant detzìdiu, po s’importu de su fatu, de nci ponni is mortus de s’unda manna. <agoa>

 

Crèsia de Santa Luxia
Sa crèsia de Santa Luxia est de s’acabu de su Cincuxentus, cumenti arresùrtat in is paperis de s’Arcivu de s’Arciobispu. In su passau fut unu santuàriu de su sartu de importu, chi mancai dd’iant fatu innui s’agatànt giai logus de arreligioni pagana.
In su tempus dd’ant imperau cumenti capedda e cumenti campusantu, ca ddoi funt tumbas medas a suta ‘e su pamentu. Sa strutura de sa crèsia est simpli meda: un’arretàngulu sceti, chen’‘e abìssidi ni capeddas.
Is partis prus antigas funt a tràgiu arromànigu, is partis arrangiadas prus mannas funt de su Sescentus e de su Setixentus, cumenti parit castiendi sa crabetura de linna, s’afaciada cun su portali e una fentana ovali in pitzus e unu campanili piticu.
Tòrrat a s’acabu de su Sescentus fintzas s’artari, afrorigiau cun sìmbulus paganus antigus: sa prama, su libru, su gorteddu e sa luna amanniendi.
A intrus de sa crèsia sa stàtua de Santa Luxia, fata de linna e antiga meda, dd’ant torrada noa a s’acabu de is annus ‘e Noranta.
Est arta unus 85 cm. e amòstat a Santa Luxia arrespetendi su tràgiu cràssigu, est a nai cun d-unu bistiri totu a drapus e unu singeddu afrorigiau, cun sa manu dereta chi aporègat unu pratixeddu po nci ponni duus ogus, sìmbulu de sa Santa, chi oindi’ ancoras dda prègant po amparai sa saludi de is ogus e totu.

 

Crèsia de Sant’‘Rabara
Foras de sa bidda ddoi est sa Crèsia de Sant’‘Rabara. Fiat sa crèsia de s’arretori de sa biddixedda Sipont, chi s’est sderruta in su 1890. Fintzas a is primus annus ‘e Otanta ddoi fiat s’arrùina sceti, ma in su 1984 dd’ant torrada a pesai e benedixa.

 

Arreligioni pagana e amesturus
In Sardìnnia s’agàtant bastentementi amesturus de arreligionis, de is prus antigas fintzas a oi. Aici parit po sa crèsia de Santa Luxia puru, siat ca est posta in su centru de sa bidda nuraxesa, pùniga e arromana, siat po is sìmbulus de s’artari e siat, prus de totu, ca a intrus de sa crèsia ddoi est unu putzu arrebussau a pedra, chi ddu imperànt in su tempus de is nuraxis po alabai s’àcua. Sa genti ancoras si pèntzat ca cuss’àcua sanit medas maladias malas cumenti po miràgulu.

Podit essi chi in cussu logu is nuraxesus alabessint una divinidadi fèmina po su caminu de sa luna e custa arreligioni si siat amesturada in su tempus prus a innantis cun is divinidadis Tanit de su tempus fenìciu-pùnigu, Diana de su tempus arromanu fintzas a arribai a Santa Luxia de su tempus cristianu.


Visualizza in modalità Desktop